Pere ALBERTÍ CALZADA
Sant Feliu de Guíxols, 1924 - 1995
Alcalde, advocat i agent de duanes.
Fill del consignatari de vaixells Pere Albertí i Miró i de Fernanda Calzada i Escriba, estudià a l’institut guixolenc de Segon Ensenyament, i més tard es matriculà a la carrera de Dret a la Universitat Central de Barcelona, per a la qual cosa s’allotjà a la residència que tenia a la Ciutat Comtal la guixolenca Isabel Pagès, vídua de Juli Garreta. Llicenciat pels volts de l’any 1950, Albertí va formar part inicialment de la societat mercantil familiar P. Albertí e Hijos, dedicada a la gestió d’agències de duanes, mentre que a la dècada dels anys setanta treballaria també amb el consignatari de Palamós Fèlix Ribera.
Nomenat alcalde de la ciutat el 21 d’agost de 1973, en seria la primera autoritat fins el 18 d’abril de 1979. Albertí presidiria l’alcaldia en un dels períodes més difícils de la nostra història contemporània, amb el mèrit, tanmateix, de procurar fer una transició poc traumàtica d’un règim a l’altre. Durant el seu mandat gestionà diverses obres de millora i ampliació dels equipaments educatius de la població, com l’ampliació de l’institut de batxillerat (actual IES Sant Elm), l’adquisició i ampliació del convent de les Vetlladores per tal d’ubicar-hi el centre de Formació Professional,l’ampliació de l’Agrupació Mixta de Vilartagues, la construcció del col·legi públic Baldiri Reixach, com també el compromís i la cessió de terrenys de l’antiga estació del tren per a construir-hi un nou centre d’ensenyament.
Tres fets importants definiren la seva legislatura: la consolidació urbanística del veïnat de Vilartagues (1973-1977) –amb la seva problemàtica de serveis, veïnatge i parcel·lació–, l’intent d’instal·lar al port comercial unes sitges de ciment, fet que generà rebuig social i els corresponents rebomboris (1974), i el moment de la mort del general Francisco Franco (1975), amb la consegüent transició a un règim democràtic.
Pere Albertí –que estava casat amb la ceramista Quimeta Serra i Fornós i rebria l’any 1979 un emotiu homenatge per part de l’Associació de Pares d’Alumnes dels centres oficials d’ensenyament de la nostra ciutat–, retornà a la política en les eleccions municipals de 1983, com a segon de llista de la coalició de Convergència i Unió (CiU), que encapçalava Joan Josep Gironella i Cosp.
Font: Gent d'un Segle - Sant Feliu de Guíxols 1900 - 2000 (401 apunts biogràfics)
Gerard Bussot i Liñón - Urània Estudis Guixolencs - Publicacions de Sant Feliu de Guíxols - 2011
