Marià Vinyas Vinyas
Sant Feliu de Guíxols, 1877 - 1958
Industrial i Músic concertista.
Nascut en el bressol d’una família burgesa, el seu pare, Pau Vinyas i Vilar, natural de Figueres, i la seva mare, Angelina Vinyas i Borrell, de Sant Feliu però d’ascendència familiar d’Agullana, estaven domiciliats a la Jonquera i disposaven d’extenses finques a la comarca de l’Alt Empordà. En Mariano –com tothom el coneixia–, de ben jove se sentí atret per la música, i rebé les seves primeres lliçons de solfeig de la mà del professor Esteve Garreta i Roig.
A Barcelona inicià estudis de Dret, que abandonaria pocs anys després, en alternar els cercles artístics, culturals i musicals d’aquella ciutat. Freqüentà també l’Orfeó Català i fou amic de Lluís Millet, alhora que aprofundí i estudià la metodologia pianística de Chopin. Considerat ben aviat com un virtuós del piano –ho faria sempre per plaer i, de fet, poques vegades actuaria públicament–, participà en aquelles trobades de melòmans locals (amb Juli Garreta i Arboix, Jaume Rovira i Carreró, Arseni Menció i Calzada, Salvador Vidal i Vicens, Josep Gravalosa i Geronès, entre molts altres) que, amb la denominació d’Associació de Música de Can Pey, realitzaven perllongades sessions de música de saló a casa del senyor Rovira, al paratge de Sant Amanç.
L’any 1905, amb el triomf dels catalanistes en les eleccions municipals, es realitzaren diverses manifestacions antipatriòtiques a Barcelona, en què es cridà a favor d’una Catalunya lliure i en contra d’Espanya. Aquest fets abocarien el país cap a uns successos que provocarien la intervenció dels militars aquell mateix mes de novembre. El suport donat a la causa antiespanyola pels catalanistes locals –al capdavant dels quals hi havia Josep Palahí i Auter, Agustí Casas i Vinyas i Marià Vinyas, entre altres– mitjançant un telegrama que va ser interceptat i segrestat per l’oficina de telègrafs de Sant Feliu, els costà un rigorós consell de guerra per delicte d’impremta (agost de 1906). Exiliats tots ells a Perpinyà, retornarien a la nostra ciutat a començament de l’any 1907, amb la llei d’amnistia general dictada pel Govern.
Membre actiu del Centre Català de Sant Feliu, donà suport a Francesc Cambó quan el 1910 s’enfrontà a Salvador Albert i Pey per l’escó de diputat a Corts pel districte de la Bisbal. Així mateix, durant el bienni 1912-1914, Vinyas seria escollit regidor municipal pel grup catalanista, en època de la presidència de l’alcalde federal Narcís Duran i Juera.
Dedicat als negocis familiars, fou copropietari de l’empresa Vinter, juntament amb el seu cunyat Joan Sabater i Casanovas, dedicada a la comercialització de cafè procedent de Puerto Rico, com també de l’empresa surera especialitzada en aglomerat La Suberina S.A. D’altra banda, ostentaria els càrrecs de president de la secció surera de l’Asociación de Industriales Corcheros de España (1922-1928) i de gerent de la companyia del tren de Sant Feliu a Girona (1914-1939).
Vinyas, a més d’ésser un gran concertista de piano, idolatrà la música. L’escriptor Josep Pla, en el seu llibre titulat Retrats de passaport, en digué, entre altres coses: “Vinyas –que tocava el piano admirablement– arribà a ser un pianista únic, d’una sensibilitat directíssima”. I el nostre Gaziel es lamentà de quin pianista hauria pogut esdevenir si no hagués tingut més remei que guanyar-se la vida!
Font: Gent d'un Segle - Sant Feliu de Guíxols 1900 - 2000 (401 apunts biogràfics)
Gerard Bussot i Liñón - Urània Estudis Guixolencs - Publicacions de Sant Feliu de Guíxols - 2011
