Joan Fortó Galceran
Sant Feliu de Guíxols, 1881 - Barcelona, 1935
Consignatari.
Vicecònsol d’Itàlia i Portugal. Fill de Joan Fortó i Jordà, vicecònsol de Portugal, consignatari naval i agent de duanes, i de Carme Galceran i Bartra, va estudiar, juntament amb el seu germà Gonçal, comerç internacional a Londres i Estocolm. Amb la defunció del seu pare l’any 1908, passà a dirigir les agències marítimes que representava la seva empresa en el sector costaner gironí, com La France Maritime, L’Helvetia o L’Italia, i també l’agència marítima de consignataris Fortó e Izal i la de Sagrera, Sureda y Cía.
L’any 1909, després de ser nomenat vicecònsol d’Itàlia i Portugal –també era aleshores president de la Sociedad Española de Salvamento de Náufragos de Sant Feliu–, reestructurà els seus negocis sota la denominació de Fortó y Galceran. Seguidor i admirador del polític català Francesc Cambó, líder de la Lliga Regionalista, no dubtà a donar-li públicament suport quan aquest va realitzar un multitudinari míting al Teatre Vidal de Sant Feliu, al mes d’abril de 1910, en pugna electoral amb Salvador Albert i Pey. Fins i tot, s’hostatjà a casa de Fortó part de la seva comitiva electoral, entre els quals hi havia el president de l’Econòmica Barcelonesa dels Amics del País, Sr. Verdaguer i Callís, i el regidor per l’Ajuntament de Barcelona, Sr. Nualart. Cinc mesos després, l’habitatge de Joan Fortó aixoplugaria per una nit l’exministre de la Guerra, el general Miguel Primo de Rivera i la seva esposa, en visita per aquestes contrades (setembre de 1910).
Malauradament, la greu crisi soferta pel comerç, en general, durant aquell segon decenni del segle XX –amb la Primera Guerra Mundial pel mig, que va privar durant quatre llargs anys de poder comercialitzar lliurement i que els vaixells poguessin solcar amb garanties les rutes marítimes–, afegida a una recessió econòmica de començament dels anys vint i a una gestió menys acurada i profitosa que la del seu predecessor, motivà l’inici de la pèrdua de la major part dels negocis i representacions oficials per a Fortó i, consegüentment, la ruïna familiar.
Mullerat a la Ciutat Comtal l’any 1921 amb María del Rosario Schwartz i Nanot (marquesa vídua de Sant Antoni, filla d’un comerciant d’origen alemany dedicat a la importació de carbó), Joan Fortó, que aleshores era comanditari de l’empresa Casa Viuda de Baixas y Fortó, visqué fins a la seva defunció a la ciutat de Barcelona.
Font: Gent d'un Segle - Sant Feliu de Guíxols 1900 - 2000 (401 apunts biogràfics)
Gerard Bussot i Liñón - Urània Estudis Guixolencs - Publicacions de Sant Feliu de Guíxols - 2011
