Fonts
Els materials que hem considerat en el procés d'elaboració d'aquest catàleg han estat escollits amb la finalitat de proporcionar una visió ampla dels llocs on actualment es troba dipositada l'obra de Juli Garreta. Tanmateix, hem prioritzat aquelles fonts sorgides dels cercles més propers a l'autor. Per tant, hem partit dels manuscrits autògrafs per passar després als manuscrits i impresos autoritzats per l'autor i arribar finalment a les còpies procedents d'entitats i persones que cronològicament van coincidir amb Garreta o bé van establir-hi vincles professionals. És interessant remarcar que moltes còpies manuscrites que actualment es troben dipositades en diverses institucions mostren el segell «Juli Garreta / Rellotger / Sant Feliu de Guíxols» o la impressió d'un tampó amb la signatura de Garreta. Són, per tant, exemplars directament sorgits de l'entorn immediat de l'autor. Considerem autoritzats els materials que es van imprimir durant la seva vida. En alguns casos, l'elecció no ha estat possible degut a l'escassedat de fonts per a l'estudi d'algunes obres concretes. Fins i tot hem consultat algunes còpies realitzades dues dècades després de la mort del compositor si això contribuïa a un millor coneixement del conjunt de la seva producció.
Els arxius institucionals són majoritàriament centres oberts a la consulta pública, tret d'algun cas. El fons més important, per la quantitat de materials i la varietat de gèneres és, sense cap mena de dubte, el que es conserva al Centre de Documentació de l'Orfeó Català, a Barcelona. Complint la voluntat dels hereus, una comissió formada per Jaume Marill, Lluís Lloansí, Josep Gravalosa i Josep Girona van fer entrega a l'entitat de dinou carpetes de partitures que contenien sardanes, obres per a orquestra, cançons i música de cambra, que fins llavors havien estat en possessió d'Isabel Pagès, al seva vídua. La carta d'acceptació de la junta de l'Orfeó Català porta data del 3 de setembre de 1972. Cal recordar que entre el 3 i el 10 de juliol de 1971 s'havia celebrat a Sant Feliu de Guíxols una «Setmana Garreta» que va obtenir un gran ressò. És senzill establir, doncs, algun tipus de relació entre els dos esdeveniments. Més encara si es té en compte que les cròniques posteriors a la «Setmana» recordaven la importància de recuperar el conjunt de la producció del compositor i proposaven invertir els beneficis obtinguts en una edició de les seves obres completes.
Com és sabut, l'Orquestra
La cobla Principal de
L'entitat «Músics per la cobla», amb seu a Sabadell, té la finalitat de prestigiar i donar a conèixer un repertori sardanístic molt ampli i, al mateix temps, salvar i catalogar una quantitat important de partitures procedents de diverses cobles històriques de Catalunya i d'altres col·leccions privades. Han dedicat des dels seus inicis una especial atenció al llegat de Juli Garreta i ens han ofert també la seva amable col·laboració, sense la qual aquest catàleg presentaria mancances significatives. El nostre agraïment és extensiu també a aquesta entitat.
Una altra entitat, l'Agrupació Cultural Folklòrica Barcelona, té els seus arxius a disposició dels estudiosos. Gràcies a la seva col·laboració hem pogut consultar els materials referents a Garreta que s'hi conserven, molts d'ells en còpies relativament tardanes. En algun cas, però, ens han estat útils de cara a la datació de les obres. D'altra banda, la vila de Ceret, de llarga tradició sardanista, acull des de 1987 el Centre Internacional de Música Popular, amb museu d'instruments i arxiu de partitures on es poden consultar uns 12.000 títols. Entre ells, n'hi ha una vintena llarga que corresponen a sardanes de Garreta conservades en el fons de la Federació Sardanista del Rosselló. Tot i que en algun cas es tracta de còpies recents, les que hem considerat són papers que havien pertangut a la cobla La Principal Barcelonina, o bé possibles còpies de Lluís Garreta.
Finalment, en l'àmbit públic, algunes institucions conserven petites mostres de repertori de Juli Garreta, generalment dins els fons personals de músics que havien format part del seu entorn o de persones properes. Josep Grahit i Grau, per exemple, va ser un advocat gironí fill de l'alcalde de la ciutat, Emili Grahit. Des de molt jove va mostrar una autèntica devoció per la música de Garreta, fet que va portar-lo a organitzar actes d'homenatge, escriure articles a la premsa i, ja al final de la seva vida, redactar-ne una biografia que va quedar inèdita -document fonamental del nostre catàleg. El seu fons personal es troba actualment a l'Arxiu Municipal de Girona i és una font d'informació bàsica per a tot el que tingui a veure amb Garreta, encara que el nombre de partitures sigui mínim. Sants Sagrera i Anglada, violoncel·lista nascut a Girona i admirador de Garreta, va conservar durant tota la seva vida lligams d'amistat i professionalitat amb músics de la seva ciutat natal, tot i que va anar a viure finalment a Barcelona. La seva col·lecció d'un centenar de partitures està dipositada a l'Arxiu Comarcal del Bages, entre les quals hi ha dues còpies d'obres de Garreta que formaven part del seu repertori com a instrumentista. Per altra banda, Josep Baró i Güell va ser un músic que va cultivar a fons la composició i interpretació de sardanes i va tractar personalment Juli Garreta. Va iniciar, de fet, la creació d'un museu de la sardana que actualment està integrat al Museu d'Història de
Un capítol a part són els arxius personals. Es tracta en molts casos de col·leccions més modestes que no estan en cap institució sinó que es conserven en domicilis particulars. Incloure'ls dins el conjunt de materials consultats per a aquest catàleg ens sembla especialment rellevant, ja que així es dóna notícia de materials que d'altra manera no tindrien visibilitat. Encara que el seu nombre sigui menor, la seva vàlua és igualment important. Naturalment, es tracta d'un àmbit que pot ampliar-se en un futur, si la publicació d'aquest catàleg serveix de crida per a la seva localització. Dins aquestes referències, cal dir que el material musical que conserven els descendents de Conrad Saló formen part del seu arxiu personal, malgrat que nodrís la cobla Principal de
Per acabar, cal considerar encara un darrer àmbit de recerca que té a veure amb els arxius virtuals. El món digital proporciona un accés ràpid i ampli a fonts que no serien consultables per altres vies i, probablement, en el futur continuarà creixent. De moment, ha aportat alguns resultats a aquest catàleg, que es poden concretar en partitures localitzades a través del portal del International Music Score Library Project (www.IMSLP.org), una iniciativa endegada el 2006 amb la intenció de facilitar la consulta de partitures de domini públic a través d'una pàgina web. Els particulars hi poden contribuir digitalitzant els seus materials i incorporant-los a la xarxa. És així que s'hi poden trobar avui algunes obres de Garreta, al costat de milers d'exemples d'autors de tot el món.
Font: Juli Garreta (1875 - 1925) Catàleg de l'Obra Musical.
Joan Gay i Puigbert, Joaquim Rabaseda i Matas, Marisa Ruiz i Magaldi - 2014