Eduardo González Hurtebise
Madrid, 1876 - Barcelona, 1921
Arxiver, historiador i arqueòleg.
Arxiver i arqueòleg d’origen madrileny, autor del Bosquejo histórico de la villa de San Feliu de Guíxols (1905), la millor història de la ciutat que fins ara s’ha escrit –tal com puntualitzà anys després el prestigiós historiador guixolenc Lluís Esteva i Cruañas –, cursà els seus estudis a l’Escola Diplomàtica, i l’any 1899 ingressà per oposicions al cos d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs.
Va treballar com a funcionari a l’arxiu de la delegació d’hisenda de Girona (1899-1901), on va entrar en contacte amb els primers documents de la vila guixolenca, fet que el portà a publicar tot seguit el treball d’investigació sobre l’abat del monestir guixolenc Fray Benito Pañelles (1900). A l’arxiu municipal de Sant Feliu, hi regirà un munt de documentació inèdita que li va servir per a anar treballant en la seva obra màxima, el Bosquejo histórico...
Traslladat l’any 1902 a l’arxiu de la delegació d’Hisenda de Tarragona, i més tard a la Biblioteca Provincial, va seguir treballant en la seva obra, per a la qual cosa féu diverses estades a Sant Feliu. Justament durant aquesta època de visites a la ciutat, amb les primeres obres del port guixolenc (1903) i l’explosió d’unes barrinades a la punta dels Guíxols o Fortim (zona de l’actual carrer de Colom - Salvament), aparegueren uns jaciments ibèrics (sitges, fragments de ceràmica i una moneda de coure), fet que va aprofitar l’arqueòleg madrileny per engegar una campanya d’excavacions en aquell sector. Aquests treballs durarien fins l’any 1905, després d’excavar-hi un total de trenta-quatre sitges. Poc temps més tard, se’n publicà una memòria titulada San Feliu de Guíxols durante la Edad Antigua.
El material arqueològic recollit i inventariat per Hurtebise en aquella campanya (1903-05) i en dues més posteriors (1911 i 1919) serviria per a donar base al primitiu museu municipal, que s’inauguraria l’any 1919 sota la direcció de Josep Berga i Boada.
Eduardo González Hurtebise ingressà l’any 1905 a l’Arxiu de la Corona d’Aragó –on reorganitzà i millorà el material–, i amb el transcurs dels anys n’esdevindria director, càrrec que ocupà fins a la seva defunció l’any 1921.
Font: Gent d'un Segle - Sant Feliu de Guíxols 1900 - 2000 (401 apunts biogràfics)
Gerard Bussot i Liñón - Urània Estudis Guixolencs - Publicacions de Sant Feliu de Guíxols - 2011
