Agustí Casas Vinyas
Sant Feliu de Guíxols, 1868 - Lausana, Suïssa, 1941
Industrial surer i historiador.
Fill de Joan Casas i Arxer i Antònia Vinyas i Vinyas, estudià al col·legi Vidal de la nostra ciutat, i més tard va fer el batxillerat als Pares Escolapis de Barcelona. En acabar, fou enviat a la Universitat de Brussel·les per un espai de dos anys, on féu cursos de mecànica aplicada, i passà tot seguit a residir a la ciutat de Dresden, on perfeccionà l’alemany.
Més tard viatjà per Itàlia i, ja de retorn a Sant Feliu, es féu càrrec de la gerència de l’empresa familiar, de la qual dirigí durant alguns anys les sucursals de Portugal. Nomenat delegat comarcal del Baix Empordà a l’Assemblea de la Unió Catalanista (1893), s’alineà políticament dins l’estricte catalanisme conservador de l’època.
Membre fundador del Centre Català de Sant Feliu i estret col·laborador del setmanari local Llevor, en què escriuria diversos articles històrics, d’arqueologia i literaris, la seva afecció per les lletres, les arts, la fotografia i l’arqueologia el portarien a publicar el llibre de records sobre els seus viatges per Itàlia, que titulà Coses d’Itàlia. També fou ell qui donà a conèixer el dolmen de la Cova d’en Daina, a Romanyà de la Selva.
Exiliat a Perpinyà amb Josep Palahí i Auter i Marià Vinyas i Vinyas, el fet d’haver donat suport telegràfic al triomf dels catalanistes en les eleccions municipals de finals de l’any 1905 (en què hi hagueren diverses manifestacions antipatriòtiques a Barcelona), els costà a tots tres un rigorós consell de guerra per delicte d’impremta (agost de 1906), de manera que no pogueren retornar a la nostra ciutat fins a començament de 1907, amb la llei d’amnistia general.
L’any 1908 constituí a la nostra ciutat, juntament amb Josep Palahí, la fàbrica de gas Palahí y Cía., i també aleshores entraria a formar part del consell d’administració de la Companyia del Tren de Sant Feliu de Guíxols a Girona, en el qual va romandre entre els anys 1903 i 1914.
Membre del jurat dels Jocs Florals de Barcelona (1913) i de Girona (1914), participà en l’elaboració del Diccionari general de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans. Delegat de l’Associació Protectora de l’Ensenyança en Català i del Centre Excursionista de Catalunya, esdevindria l’any 1916 el principal impulsor del Concurs Lexicogràfic de la Indústria Surera organitzat per l’Associació Catalana Autonomista de Sant Feliu.
Esposat amb Concepció Maury i Vidal, en esclatar la Guerra Civil espanyola fou empresonat juntament amb el seu germà Lluís i altres guixolencs considerats de dretes (octubre de 1936), tot i que se’n pogué sortir i s’exilià a Suïssa.
Darrerament, l’arqueòleg guixolenc Francesc Aicart i Hereu ha realitzat una tasca de recerca meritòria que ha aprofundit en els estudis de Casas sobre els dòlmens i menhirs de la comarca.
Font: Gent d'un Segle - Sant Feliu de Guíxols 1900 - 2000 (401 apunts biogràfics)
Gerard Bussot i Liñón - Urània Estudis Guixolencs - Publicacions de Sant Feliu de Guíxols - 2011
