Pere Rius Calvet
Barcelona, 1865 - Cerdanyola, 1937
Industrial.
Promotor dels banys i la urbanització de Sant Elm. Fabricant i propietari –conjuntament amb els seus germans Joan i Maria– d’una fàbrica d’estampats de teixits situada al carrer Núria del barri de Sant Martí de Barcelona, era cunyat de l’artesà jardiner guixolenc Joan Arxer i Ferrer. Precisament l’any 1918 Rius i Calvet va comprar el xalet de can Malionis i els antics Banys d’en Baldomero, esperonat per la visió urbanística del seu cunyat Arxer.
Amb la compra posterior de diverses finques per urbanitzar la muntanya de Sant Elm, va reformar i transformar en uns sumptuosos banys el Balneari de Sant Elm (1922), una veritable fita comercial i turística per a la ciutat guixolenca. D’aquesta manera, entre els anys 1922 i 1931, Rius va promoure l’anomenada ciutat jardí de la urbanització Sant Elm, i per a fer-ho, va adjudicar la gestió constructiva per a l’edificació d’una sèrie de moderns xalets al comerciant de Sant Feliu Joaquim Rodríguez i Barrera.
Home obert i enraonador, Rius fou sempre considerat un guixolenc més, pel gran afecte que sentia cap a la nostra ciutat. Encara que es pugui pensar que aquest hisendat promogué aquella urbanització com un negoci més, el cert és que Rius no arribà a treure mai grans beneficis del projecte. L’interès amb què tractà els seus afers comercials a la nostra ciutat (Banys de Sant Elm, urbanització, ermita de Sant Elm, masia de Vista Alegre, etc.) li féu cercar la utilitat i el benefici general de la comunitat, abans que el seu guany personal.
La vida familiar de Pere Rius va estar marcada per la tragèdia, en morir els seus dos fills: Martí, als quinze anys d’edat, i Pere, amb només deu. Malgrat això, amb l’ajut de la seva esposa Mercè Coll –traspassada l’any 1925– i amb l’estimació de la seva filla Rosa –que moriria de malaltia a Sant Feliu l’any 1937–, tingué ànims encara per a veure la seva aportació al desenvolupament urbanístic i residencial d’un sector de la població.
En esclatar la Guerra Civil (juliol de 1936), fou pres per un grup de milicians guixolencs que l’anaren a buscar a la seva residència de can Malionis. Retingut unes quantes hores per una capciosa denúncia d’un llogater, fou deixat en llibertat i marxà ràpidament a Barcelona. Dissortadament, però, al mes de febrer de 1937 fou novament pres a Barcelona i executat poc després prop de l’església de Cerdanyola, per ésser considerat un ric hisendat a favor del moviment nacional.
Font: Gent d'un Segle - Sant Feliu de Guíxols 1900 - 2000 (401 apunts biogràfics)
Gerard Bussot i Liñón - Urània Estudis Guixolencs - Publicacions de Sant Feliu de Guíxols - 2011
