Néstor Sanchiz Guerrero
Sant Feliu de Guíxols, 1937
Mestre artesà.
Artista polifacètic autodidacte (artesà del suro i de confecció de vaixells en miniatura dins d’ampolles, dibuixant, pintor i restaurador de peces de museu). Fill de Joan Sanchiz i Ibáñez, de Sant Feliu, picapedrer, encarregat de les obres del moll –mort a l’hospital de Pamiers (França) l’any 1940, procedent del camp de presoners de Vernet d’Arieja–, i de Rosa Guerrero Navarro, natural de Cúllar de Baza (Granada), però domiciliada de petita a la nostra ciutat, en Néstor va fer els seus estudis primaris als Hermanos de La Salle, i més tard als Estudis Nous (actual CEIP Gaziel), on tingué per mestre Jaume Lloveras i Albertí.
De jove s’inicià treballant de repartidor de diaris per a la llibreria Pascal del carrer de la Rutlla, de telegrames per a l’oficina de telègrafs i de recader amb Alfons Hereu, malgrat que la seva habilitat manual el portà a l’empresa de Ramon Regencós, que es convertiria no tan sols en el seu cap a l’empresa, sinó que esdevindria un amic i gairebé un pare. Amb la confecció d’un Quixot de suro i la incursió en el modelisme naval, entrà de ple en el camp de l’artesania, la qual cosa compaginà amb l’inici de la pintura a l’oli al costat d’Alexandre Matas i Conchillo.
Així, arribà un moment en què deixà l’artesania del suro i es dedicà a la pintura, com també a la confecció de vaixells en miniatura dins d’ampolles. De retorn del servei militar de Ferrol, participà a col·lectives d’artistes locals al costat d’Olegari Casellas i Castells, Joan Bordàs i Salellas, Josep Albertí i Corominas, Josep Torrent i Buch i Ferran Ponsjoan i Delós, entre molts altres.
La seva depurada tècnica pictòrica i la bona acollida de les seves obres per part de la crítica especialitzada el portaren a dedicar-se professionalment a la pintura (1960-1990). Tot i així, continuà realitzant miniatures navals, i obtingué la Carta de Mestre Artesà l’any 1991. Dos anys després aconseguí la medalla d’or a l’Exposició Memorial Jaume Puig-agut, en l’apartat de vaixells dins ampolles. Així mateix, el 1998 tornaria a aconseguir una nova medalla d’or i diploma d’honor a l’Exposició de Modelisme Naval del Campionat d’Espanya, celebrat al Saló Nàutic de Barcelona.
Membre del Museu Municipal, amb Lluís Esteva i Cruañas localitzà el jaciment magdalenià de Sant Benet, de gran importància per a l’entorn paleolític de la zona. Des d’aleshores, realitzà diverses investigacions i publicà articles sobre la indústria del paleolític de les comarques del Baix Empordà i de la Selva, i participà alhora en excavacions d’arqueologia –de manera sempre autodidacta–, com les dels dòlmens de la Mota (el Pla de l’Estany), d’en Pericot (les Gavarres) o les cistes megalítiques de Romanyà de la Selva, Turó de l’Àliga i Costa d’en Cirera, a Sant Feliu de Guíxols, que li valgueren un merescut reconeixement dins el món universitari català.
Nomenat auxiliar tècnic en conservació i restauració del Museu d’Història de la ciutat (1990-2002), va ser l’encarregat de restaurar el bot de salvament Miquel Boera, com també diverses peces emblemàtiques del patrimoni guixolenc, com la coneguda escultura del drac de can Canals.
Per exprés desig de l’arqueòleg català Eudald Carbonell, codirector de les excavacions arqueològiques d’Atapuerca-Ibeas de Juarros (Burgos), en Néstor fou cridat per realitzar dibuixos tècnics sobre el material obtingut de les esmentades excavacions. Un d’ells, un còdol de pedra tallada expressament per l’home fa 80.000 anys, va ser publicat en una crònica sobre aquests treballs arqueològics per la revista nordamericana National Geographic.
Font: Gent d'un Segle - Sant Feliu de Guíxols 1900 - 2000 (401 apunts biogràfics)
Gerard Bussot i Liñón - Urània Estudis Guixolencs - Publicacions de Sant Feliu de Guíxols - 2011
