III. Música de conjunt [30 obres]

Juli Garreta no va escriure massa música original per a un conjunt instrumental que no fossin la cobla o l'orquestra simfònica. Les obres que constitueixen aquest apartat del catàleg són, bàsicament, instrumentacions. Per un costat, hi ha les versions per a banda que es varen fer de les seves sardanes i d'algunes de les seves composicions simfòniques més conegudes, de l'altre hi ha les instrumentacions que ell mateix va fer d'obres d'altres autors, concretament una fantasia sobre Aida de Giuseppe Verdi i l'adaptació per a orquestrina d'un cor del Tannhäuser de Richard Wagner.

Les obres originals per a orquestrina que s'han conservat palesen que van ser escrites per al mateix grup de músics que interpretaven les sardanes. Així doncs, quan les cobles participaven en els concerts i en els balls als casinos i als seus envelats corresponents, els intèrprets de la primera fila mudaven d'instrument i en comptes de tocar un flabiol, dues tenores i dos tibles, feien sonar una flauta, dos violins i dos clarinets. En alguns casos, a més, hi havia qui deixava el fiscorn i prenia un violoncel. Aquests eren procediments habituals a l'època. Es tracta, doncs, d'un repertori d'envelat escrit als primers anys de composició i que l'autor va pensar per a la formació que dirigia el seu pare.

Les instrumentacions per a banda constitueixen un grup a part. Podem organitzar-les en dos subgrups que corresponen a situacions i períodes diferents. El primer són les versions de sardanes que van sonar sobretot entre 1903 i 1907, degudes segurament als directors dels conjunts que les interpretaven. A Girona, la Banda del Regiment d'Infanteria d'Àsia va incloure dins el seu llistat d'autors el nom de Garreta en els concerts que feia a la glorieta de la Devesa, a la Rambla i al Cafè Novetats que hi havia hagut en una cantonada de la plaça Marquès de Camps. A la Rambla de Figueres, les bandes també havien tocat sardanes de Garreta, essent la més repetida i celebrada La rondalla, premiada en el concurs de Figueres de 1902.

El segon subgrup de les instrumentacions està constituït bàsicament per les que va fer Joan Lamote de Grignon per a la Banda Municipal de Barcelona, que ell mateix dirigia. Un dels documents guardats de la versió simfònica de Pastoral demostra la manera d'escriure aquestes versions per a banda: sobre la partitura original de direcció, amb lletra menuda i minuciosa, Lamote havia repartit les línies melòdiques entre els diferents instruments de la banda, de manera que a partir d'aquest document es va poder encarregar la còpia dels papers per als instrumentistes. La dependència de les composicions originals de Garreta, per tant, era molt marcada, i consistia, ben sovint, en una relectura de les parts de corda.

Possiblement, les versions de la Banda Municipal de Barcelona van contribuir a fer molt populars algunes de les sardanes i de les principals obres simfòniques de Juli Garreta. Dins el cicle «Concerts simfònics populars», sovintejaven al Palau de Belles Arts, a la Plaça del Rei, a la Plaça Sant Jaume, al Palau de la Música Catalana, al Cinema Coliseum i a diferents teatres de Barcelona. A l'estiu, també era habitual que sonés alguna sardana de Garreta en els concerts nocturns i als concerts amb els quals la banda participava en les festes dels diferents barris de la ciutat. Entre 1923 i 1938, amb un repunt significatiu de Juny l'any 1943, les instrumentacions de les obres de Garreta fetes per Lamote foren una de les músiques característiques i emblemàtiques de Barcelona.

Paral·lelament als concerts de la Banda Municipal, la ràdio, en els seus primers anys, va començar a retransmetre la música de Garreta, com ja hem comentat en la introducció de les sardanes. I a Ràdio Catalana, a diferència de Ràdio Barcelona, en comptes de contractar una cobla per a interpretar-les i posats que tenien una orquestra pròpia, van arranjar-ne unes quantes a partir de les edicions impreses per a piano. La còpia guardada de Matinada exposa clarament un procediment semblant al que acabem d'anotar per a les instrumentacions de Joan Lamote de Grignon. Sobre els pentagrames de la partitura de piano, algú va distribuir les melodies en línies instrumentals. Tot seguit, la copisteria A. Miró i Bachs de Barcelona es va encarregar d'escriure les diferents parts. De la mateixa manera que a principis de segle les bandes s'encarregaven d'introduir les sardanes de Garreta en les hores de lleure dels gironins i dels figuerencs, el nou invent de la ràdio també ho feia als salons privilegiats, amb certa continuïtat simbòlica amb els gramòfons.

La música per a conjunt de Juli Garreta és una categoria híbrida que depèn força de les seves pròpies sardanes i composicions simfòniques. Només set de les vint-i-cinc obres contingudes en aquest apartat són originals, i conjuntament amb les dues instrumentacions de l'autor, pertanyen al repertori d'orquestrina habitual al tombant del segle XX.


Font: Juli Garreta (1875 - 1925) Catàleg de l'obra musical
Joan Gay i Puigbert, Joaquim Rabaseda i Matas, Marisa Ruiz i Magaldi - 2014

logo-arxiu

Sóc Sant Feliu

Sóc Sant Feliu de Guíxols és un projecte integrador, que es fonamenta en la participació ciutadana per fer de Sóc Sant Feliu de Guíxols un portal el més complet possible. Volem ser un punt de trobada on els diferents col·lectius canalitzin els seus projectes i en generin de nous, per això oferim diversos mitjans perquè la gent ens faci arribar informació sobre les activitats i iniciatives que vulguin divulgar.

Contacte

  socsantfeliudeguixols (@) gmail.com
 

Segueix-nos