Agustí Figueras Bolívar
Sant Feliu de Guíxols, 1867 - 1947
Músic.
Fill d’Agustí Figueras i Gispert, músic, i d’Irene Bolívar i Carreras, i pare del compositor guixolenc Rafael Figueras i Auladell, fou ensinistrat en l’art musical pel seu propi progenitor, qui de fet fou el seu únic professor. Taper de professió, a l’edat de vint anys formà part com a fiscornaire de l’orquestra Vella, que dirigia aleshores Esteve Garreta i Roig, en substitució d’un dels músics que es va haver de jubilar. Durant les festes de Nadal de l’any 1881, l’esmentada orquestra va estrenar uns rigodons obra del jove Figueras, que foren un veritable popurri de cants populars catalans.
Enviat a Sevilla a fer el servei militar –hi estigué ni més ni menys que sis llargs anys–, fou destinat a la banda militar d’Infanteria com a soldat-músic de segona classe. Allà, sortosament allunyat dels continuats conflictes bèl·lics d’ultramar (Cuba, les Filipines i el Rif), a l’Agustí li tocà d’amenitzar no poques parades i balls militars per a l’alta oficialitat.
En retornar a Sant Feliu, s’integrà novament a l’orquestra Vella, i alhora reprengué la seva tasca laboral com a taper en una fàbrica de suro de la població. Poc després, contragué matrimoni amb la guixolenca Leonor Auladell i Agustí, filla d’una família de Santa Cristina d’Aro, i anaren a viure al carrer de Boera.
Autor de diverses sardanes, com La Nuri, Records de Bell-lloc, Una nit a Monticalvari, Rosa Blanca, La plaça de S’Agaró, Donzelleta encisadora o La noia enamorada, entre moltes altres, també compongué algun pasdoble titulat La festa de les Llucietes, en honor de les modistes guixolenques, com també la peça coral Lo crit de guerra.
Un cop dissolta l’orquestra Garreta (1910), passà a fer classes de música a nombrosos joves, que, amb el temps, esdevindrien músics i compositors locals ben considerats, com Josep M. Vilà i Gandol, Antoni Carbonell i Cosp, Josep Pascual o Josep Calzada. A la dècada dels anys vint i trenta del segle XX, dirigiria les cobles orquestres locals Joventut Artística (1923-1928) i La Principal de Sant Feliu de Guíxols (1928-1932).
Font: Gent d'un Segle - Sant Feliu de Guíxols 1900 - 2000 (401 apunts biogràfics)
Gerard Bussot i Liñón - Urània Estudis Guixolencs - Publicacions de Sant Feliu de Guíxols - 2011
